El casal popular La Flama homenatjarà a Vicent Andrés Estellés
Ho farà amb un sopar i comptarà amb lectura de poemes i petites xerrades sobre el periodista i escriptor
El pròxim 4 de setembre farà 100 anys que va néixer en Vicent Andrés Estellés, fill de forner, a Burjassot. Per aquest motiu, la Profundació Vicent Andrés Estellés ha proposat una campanya d’actes arreu dels Països Catalans i més enllà.
L'organització busca fer un acte de commemoració del naixement del periodista i escriptor i posar especial èmfasi en la seva actitud cívica.
D’altra banda, i des del 2010, a diverses poblacions d’arreu dels Països Catalans s’organitzen, amb el mateix impuls popular, els sopars Estellés, sempre al voltant del 4 de setembre. L’any passat van ser gairebé cent i enguany s’espera superar-los.
És per això, que enguany Cerdanyola s’unirà per primera vegada (amb voluntat de persistència) a aquest acte de reconeixement del poeta i referent cívic del conjunt de la nació.
El 4 de setembre, a partir de les vuit del vespre, el casal popular La Flama (situat al carrer Escoles, 12) organitza un sopar amb lectura de poemes i petites xerrades sobre el Vicent Andrés Estellés.
És previst que cadascú es porti el sopar i que puguem compartir-lo. Pel que fa a les intervencions, des del casal comente que "qui vulgui podrà llegir alguns poemes, explicar alguna anècdota o oferir alguna reflexió sobre l’obra i l’actitud del poeta" i afegeixen que "tota aportació serà benvinguda".
Qui era Vicent Andrés Estellés?
Vicent Andrés Estellés, era un periodista i escriptor valencià i també fou considerat el poeta valencià més rellevant des d'Ausiàs March. Andrés va néixer a la localitat valenciana de Burjassot un 4 de setembre de 1924.
Va néixer en una família de forners de Burjassot, on va transcórrer la seva infància. Malgrat tindre un bon record de la seva infància a Burjassot, aquesta va estar marcada per diversos episodis tràgics, com la guerra i la mort de familiars, que tingueren una forta influència en la seva obra posterior.
Quan tenia 1 any, el seu avi va ser assassinat d'un tret d'escopeta pel seu germanastre, enutjat per una qüestió d'herència. Añ
Anys més tard, va morir de tuberculosi un oncle seu, Josep Maria. Aquestes morts familiars de la seva infantesa serien recordades més tard en el llibre L'ofici de demà i en el poema «Coral romput»
Cap als anys 1935-1936 va començar a escriure poesia i abans d'esclatar la Guerra Civil espanyola (1936-1939) ja havia compost algunes peces teatrals. La guerra va esclatar quan ell tenia dotze anys i marcaria la seva obra amb la mort com un tema recurrent. Va haver de deixar els seus estudis durant el conflicte bèl·lic però va continuar llegint llibres, entre altres de García Lorca, Teodor Llorente i Antonio Machado. En acabar la guerra va començar a treballar de forner, com el seu pare, i més tard va treballar d'orfebre, mecanògraf i ordenança.
Més tard, va passar la joventut a la ciutat de València, on s'aficionà a la literatura de manera autodidacta: els autors que més l'influïren en aquesta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
El 1942, amb divuit anys, va publicar el seu primer article al diari Jornada i, a partir de llavors, va marxar a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on va cursar la carrera com a becari; tres anys després feu el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels més reconeguts periodistes valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà, en què feia tota mena de reportatges. Allí es feu amic de Joan Fuster i de Manuel Sanchis i Guarner i establí una relació amb la seua futura muller, Isabel Lorente Riba, que també marcaria la seva obra literària.
En els seus últims anys de vida, encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com els de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) i el dels Premis Octubre el 1990. Vicent Andrés Estellés morí el 27 de març del 1993, als 68 anys, a la ciutat de València, i va deixar una abundant obra inèdita
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Veure Comentaris