Carles Artado: “Els Tres Tombs és el record del que havia sigut la Cerdanyola pagesa”
Entrevista a Carles Artado, membre dels Arriers i Arrieres de Cerdanyola
Tota la vida del Carles Artado ha estat vinculada amb el món dels cavalls. Des de petit, el seu avi ja l’anava a buscar a l’escola amb el cavall que tenia a casa seva, al passatge Ajuantament. Més endavant va treballar a la hípica Truyols i ara, tot i que no es dedica professionalment al món dels equins, és la persona qui s’encarrega de cuidar els 13 cavalls dels Arriers i Arrieres de Cerdanyola.
En què consisteix la teva tasca dins de l’associació?
Jo em faig càrrec dels cavalls. Els hi vinc a donar menjar, netejar-los i, bàsicament, tenir-los en condicions. Durant uns dies abans de la passada dels Tres Tombs, preparem les guarnicions i abans de sortir els hem de tenir arreglats, nets i esquilats. El diumenge és un dia especial per a ells, tot i que ja estan més que acostumats a fer aquests tipus de celebracions.
És molt important la feina del dia a dia perquè el cavall estigui a punt?
Sí. Pensa que el cavall és com un atleta que s’entrena cada dia. Aquests són cavalls de tir, és a dir, no competeixen de manera esportiva. Tot i això, a vegades sí que participen en competicions d’enganxament, d’elegància o de carruatges antics.
"El cavall és com un atleta que s’entrena cada dia"
És rentable econòmicament tenir cavalls?
Normalment cobreixes despeses; és a dir, no tens beneficis, però tampoc tens pèrdues. Aquest any, però, amb la sequera no ha sortit a compte. Com que no ha plogut, els pagesos de la zona no han collit el gra i no ens hem pogut quedar la palla. Doncs hem hagut de comprar-la a Lleida i ens ha sortit més car.
I, llavors, d’on surten els ingressos?
Durant tot el gener i el febrer es fan les festes dels Tres Tombs a diferents pobles i molts d’aquests ens contracten per portar els nostres cavalls. També de particulars que ens demanen els cavalls per a fer festes, aniversaris, casaments... Normalment, amb les mateixes activitats que fan els cavalls tenen per poder mantenir-se, diguem-ne que es guanyen el seu propi menjar.
"Amb les mateixes activitats que fan els cavalls tenen per poder mantenir-se, diguem-ne que es guanyen el seu propi menjar"
Si tens més de cinc cavalls, compta com a nucli zoològic. Què implica això?
Que has de tenir la instal·lació registrada a la Generalitat i has de complir uns requisits bàsics, com per exemple, tenir un femer o tenir els cavalls censats. També ens fan inspeccions periòdicament per vigilar que complim amb aquests requisits.
Què representa la festa dels Tres Tombs per a vosaltres?
És una gratitud. Nosaltres gaudim dels cavalls durant tot l’any i aquests dies podem fer que l’altre gent també els pugui gaudir. Fa dècades que Cerdanyola ja no és el poble pagès que era i la passada dels Tres Tombs representa més aviat el record del que Cerdanyola havia sigut. Per Sant Antoni Abat, la gent pot veure com es carregava abans un carro i la feina que feien els arriers que, per motius obvis, ja s’ha perdut. El que abans era una feina, ara és una tradició.
Els Arriers i Arrieres de Cerdanyola tenen 13 cavalls en una parcel·la del Parc Tecnològic. FOTO: Guillem Barrera
Aquesta setmana s’ha publicat la nova Guia de benestar animal durant les festes dels Tres Tombs. Creus que era necessària?
Sí. Tot i que nosaltres ja seguíem totes aquestes normes, sempre és millor que estiguin escrites. Al final no deixa de ser una normativa perquè tothom ho tingui clar. Anys enrere si algú no ho complia era per desconeixement, no per fer mal als animals. Ara, però, ja està reglamentat.
Què en penses sobre les crítiques d’alguns grups animalistes amb la celebració dels Tres Tombs?
Jo crec que és desconeixement per part seva. Es pensen que maltractem els animals i nosaltres som els més animalistes de tots. Venim cada dia a donar-los de menjar i a cuidar-los, tant si és dilluns com diumenge i tant si plou com si neva. Això implica moltes hores i si no ens agradessin els animals, no ho faríem.
"Els animalistes es pensen que maltractem els animals i nosaltres som els més animalistes de tots"
És veritat que cal tenir molta implicació, però què és el més bonic de ser arrier?
El contacte amb els animals i el vincle que es fa amb ells. Els animals són agraïts quan et coneixen. Ells també veuen tota la feina que has fet per ells durant la setmana i després quan participen a la festes i veus que donen el màxim, és molt gratificant.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.