Es presenta un Estudi de Dependència del Carboni a Bellaterra

Felicitacions, sorpresa i satisfacció per la presentació de l'Estudi de Dependència del Carboni realitzat per un equip de l'Escola d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) a partir d'un conveni amb la Unió de Veïns de Bellaterra com a part del seu pla estratègic per ajudar a la sostenibilitat mediambiental del barri. La xerrada es va fer el passat dijous 21 de novembre a l'Auditori de l'Escola Ramon Fuster de Bellaterra, i va mostrar un estudi exhaustiu i en profunditat sobre el mode de vida dels bellaterrencs pel que fa al seu consum energètic, mobilitat i altres aspectes relacionats amb la petjada de carboni. 

Alumnes de l'ETSAV van exposar les conclusions de l'estudi, que van dur a terme al llarg de diversos mesos amb altres companys del Màster en Intervenció Sostenible sobre el Medi Construït (MISMeC). Amb l'ajuda de l'entitat veïnal, que els va ajudar amb les visites a diferents edificis i cases, van concloure que cada bellaterrenc genera 6,6 tones d'emissions de CO2 l'any. Unes xifres alarmants, tenint en compte que la mitjana espanyola és de 5,7 tones i, per a mitigar el canvi climàtic, es necessitarien 0,6 tones per persona l'any.

Tanmateix, els bellaterrencs són menys contaminants que la mitjana europea, que és de 8,4, tot i que, per a fer sostenible el consum dels veïns del poble, caldrien 11 planetes com la Terra, segons van indicar des de l'ETSAV. És per això que les ja titulades i exalumnes del MISMeC van posar l'èmfasi en la necessitat de compartir recursos i espais entre els veïns. Com a mostra, la titulada Carlota De la Presa il·lustrava que "a Bellaterra hi ha una piscina per cada cinc habitants", unes xifres insostenibles si volem revertir el canvi climàtic. 

Durant l'acte es van presentar els resultats d'estudiar tot el barri, que es caracteritza per les seves cases disseminades i de gran consum energètic. Tot i això, la solució per a fer de Bellaterra un barri veritablement sostenible no venia donada només per l'estalvi energètic a través de formes d'energia renovables, ja que, segons explicava Pere Fuertes, coordinador tècnic del MISMeC, "no hi ha minerals suficients en aquest planeta per totes les plaques solars que necessitem". Així, la constant de la xerrada apostava més per "rehabitar" que per "rehabilitar" les cases i edificis, jugant, per exemple, amb les zones de la casa segons l'exposició al sol i la temperatura a cada època de l'any. 

Des de l'escola d'arquitectura repetien que "a més de reduir emissions, és necessari construir comunitat", en tots els aspectes. "El focus, però, no es troba només a les llars", van apuntar. I és per això que, a l'hora de fer l'estudi, es van fixar en la mobilitat, l'ús de l'energia i, fins i tot, en l'alimentació, en la que, per exemple, aposten per la reducció del consum de carn a la meitat. 

Especialment important com a puntal de l'estudi va ser la mobilitat, un dels eixos més rellevants del canvi, ja que indicaven que un 80% dels desplaçaments dels bellaterrencs es fan en cotxe privat. Per evitar aquesta situació, proposaven diverses opcions per a reduir l'ús del cotxe, com la creació d'un eix verd per a vianants al Torrent de la Bonaigua -ja plantejat amb anterioritat per la Unió de Veïns-, un sistema de cercles concèntrics per la instal·lació de rutes de transport públic, la creació d'una zona mixta entre vianants i cotxes a la plaça del Pi al mateix nivell o modificar el sentit d'alguns carrers per evitar embussos. 

Finalment, les alumnes del màster van voler "agrair moltíssim a la gent que ens ha obert la porta de casa seva, perquè a vegades ha sigut una mica intens". També van voler reflexionar sobre la professió d'arquitecte, que "té moles més aplicacions que els metres de més que poden construir-se", i sobre la lluita contra el canvi climàtic que, contràriament al que pot semblar, implica "molt canvi d'hàbits i una mica d'infraestructura".