Una alumna de l'Institut Jaume Mimó guanya el Premi Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials

“Dejar de pagar, porque era eso o comer”. Inseguretat residencial en infants i joves”, fet per Carla Virág Bereményi Peris, estudiant de l'Institut Jaume Mimó de Cerdanyola del Vallès, és el títol del treball guanyador de la XIX edició del premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, coorganitzat per la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Ernest Lluch. El treball guanyador posa el focus en les conseqüències negatives que té per als infants i els joves estar exposats a no tenir un habitatge assegurat.

L’autora, així com els altres estudiants finalistes, familiars, tutors, professors dels instituts i membres del jurat i de les dues institucions organitzadores, va assistir a l’acte de lliurament del guardó, que va tenir lloc el 24 de maig, al migdia, a la sala de graus Albert Calsamiglia de l’edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella.

L’acte ha estat presidit per Raquel Bouso, vicerectora de Cultura i Comunicació de la UPF, i va comptar amb la presència de Clara Cortina, vicedegana de la Facultat, i Josep Maria Carreras, vicepresident de la Fundació Ernest Lluch i president de la Comissió Acadèmica de la Fundació. Ambdós són membres del jurat del premi, que està dotat amb 750 euros per al treball guanyador i 150 euros per a cadascun dels tres accèssits.

L’habitatge i la inseguretat residencial, perjudicial per als infants i joves

El treball de Carla Virág Bereményi Peris, que durant l'acte a la UPF va estar acompanyada per Eden Corrales i Carlos del Amo, coordinador de Batxillerat i cap d'estudis de l'Institut Jaume Mimó, respectivament, està tutoritzat per la professora de l'institut Mireia Trull i cotutoritzat per la professora de la UB Irene Sabaté, dins el programa FORCES d'aquesta universitat.

L'estudi se centra en la problemàtica de l'habitatge i de la inseguretat residencial, i ho fa a partir d’un plantejament molt concret i innovador: posa el focus en les conseqüències que té per als infants i els joves estar exposats a no tenir un habitatge assegurat. També demostra que aquestes conseqüències són negatives, tant pel que fa al seu rendiment educatiu com a la seva salut física i mental.

Per al jurat del premi, presidit per Abel Escribà Folch, degà de la Facultat, i format quatre vocals vinculats a la UPF (Clara Cortina, Jordi Guiu, Pere Jódar i Miquel Salvador) i tres a la Fundació Ernest Lluch (Josep Maria Carreras, Ferriol Soria i Joan Fuster), “el treball guanyador destaca per un excel·lent disseny de la investigació empírica i qualitativa, que combina entrevistes semi-dirigides i tècniques d’observació, així com per l’explícita escrupolositat en la cura dels elements ètics en els diferents aspectes i procés de la investigació.”

A banda de l’obra guanyadora, el jurat va distingir tres accèssits per treballs relacionats amb l’economia circular, la sexualitat femenina i el descarrilament del tren d’Olot del 1946.

85 treballs que reflecteixen les preocupacions de la societat

La convocatòria del curs 2023-2024 del premi Ernest Lluch ha comptat amb la participació de 85 treballs vàlids (d’entre un total de 117 de rebuts), i les temàtiques que aborden, com en cada edició, són un reflex de les preocupacions de la societat. Així, alguns dels temes relativament nous que enguany s’han tractat han estat la crisi de l’habitatge, la realitat migratòria, la pulsió autoritària i la por a una democràcia en problemes, la desigualtat i les retallades de drets.

Segons l’acta del jurat, els treballs “són una esperança per encarar alguns dels reptes de la societat actual, que poden canviar la nostra manera d’ensenyar i aprendre, de treballar i viure. Per exemple, la fragmentació el poder global, la irrupció de la intel·ligència artificial i les conseqüències per a la vida educativa i acadèmica, o la reducció dels nivells de comprensió lectora que ens poden conduir cap a una societat mal comunicada i ignorant.”

El premi Ernest Lluch, que es convoca des del curs 2005-2006, s'ha atorga al millor treball de recerca desenvolupat en l'àmbit de les ciències socials i polítiques presentat durant curs acadèmic vigent en els centres de secundària públics, privats o concertats de Catalunya. Vol ser un homenatge a la figura d’Ernest Lluch “un valuós intel·lectual, un polític respectat i un comunicador enormement popular assassinat el 21 de novembre de 2000. Investigador, escriptor, professor, parlamentari, ministre, rector d'universitat, articulista, tertulià... tot això era Ernest Lluch, i per tot això és recordat, reconegut i volgut.”

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.