Alejandro Rodríguez, periodista cerdanyolenc: "M'he trobat un escenari de postguerra"

El cerdanyolenc Alejandro Rodríguez té 10 anys d’experiència com a periodista. El periodista, amb 31 anys, ha cobert molts tipus de notícies: la pandèmia del Covid 19, el volcà de La Palma, la guerra d'Ucraïna,... i ara, les conseqüències de la Dana al País Valencià.  

Rodríguez és llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat com a periodista Cerdanyola Ràdio, a Betevé (la televisió de Barcelona), en el programa Trencadís de la productora La Fábrica de la Tele, als informatius de Mediaset i des de fa 5 anys, treballa a la productora Unicorn Content on ha estat reporter dels programes Punto de Mira o Cuatro Al Día i on ara és reporter del programa TardeAR.

En aquesta entrevista ens narra com ha viscut la seva cobertura, durant dues setmanes, de les conseqüències que ha deixat la Dana en el País Valencià. 

Aquests dies has estat al País Valencià cobrint les conseqüències de la Dana. Que t'has trobat? Com has viscut aquesta cobertura, tenint en compte que els periodistes no som robots i ens afecta el que veiem?

Han estat dues setmanes molt dures. M'he trobat moltes històries personals de gent que ho ha perdut tot, molta tristor, moltes necessitats bàsiques i d'ajuda econòmica immediata per refer les seves vides. Porto gairebé 10 anys de professió amb cobertures molt dures com el volcà de La Palma, la pandèmia de la Covid, la guerra d'Ucraïna, altres temporals... Però com el que he vist aquests dies a Valencia no ho havia vist mai. Era un escenari de postguerra total i cues de poder dinar. Això m'ha afectat moltíssim. He vist molta misèria i molt patiment. 

Les nits nosaltres les passavem a un hotel de la ciutat de València, ja que a les zones afectades no hi havia cap. Quan arribava a l'hotel i m'estirava al llit, el meu cap anava a mil per hora recordant totes les converses, les abraçades, les llàgrimes... vistes durant el dia. A l'hora, molt agraït que la gent ens ha tractat de meravella, malgrat tot el que estan passant. La gent s'obre en canal i t'expliquen intimitats sense conèixe't. A vegades, els periodistes amb els que es troben som l'única persona amb qui es poden deixar anar en aquell moment i sentir-se escoltats. Moltes vegades fem de psicòlegs. 

Que us explicava la gent fora de càmeres? Se senten abandonats?

No sé si és tant per uns ideals prèvis, o perquè saben com s'ha gestionat la situació o si perquè s'han deixat contaminar per les notícies falses o per quin motiu. Però en general, el 90%, s'ha sentit abandonada pels nostres poliítics. Una frase que repeteixen molt és "si necesitan ajuda que la pidan" de Pedro Sánchez i ha estat una frase que els ha fet molt de mal. Però també la gestió de la Generalitat valenciana. A molts els està costant molt fer els tràmits perquè la majoria són persones grans o gent que no es domina molt amb el tema burocràtic i n'hi ha molta desafecció. No et puc negar que molta gent ens mostrava el seu descontent. Però també hi ha una part en la que molts periodistes ens hem encarregat d'insistir en que moltes coses eren notícies falses com el tema del centre comercial de Bonaire. Tenen la sensació que s'estan ocultant dades i manipulant informació. Aquí nosaltres tenim la responsabilitat de calmar els ànims per no alimentar les notícies falses. Aquesta cobertura m'ha fet veure el perill que tenen les notícies falses i el mal que estan fent a la gent. 

De periodista a periodista. Els periodistes sabem com detectar si una informació és o no falsa perquè a diari la majoria ens dediquem a contrastar la informació, però la gent no. Estem veient que aquesta tragedia està portant molta desinformació. Com viviu els periodistes que sou allà esforçant-vos per donar informació veraç, quan veieu influencers o pseudoperiodistes que van allà a fer mal difonent notícies falses?

Porto anys fent cobertures i aquesta crec que ha estat i serà la més crítica a nivell de desinformació. No m'havia torbat mai, com fins ara, com la desinformació i les notícies falses havien pogut fer tant de mal i calar tant a la gent. Et puc parlar, i ell diu que és periodista però a mi no em mostra cap respecte com a company de professió, un tal Vito Quiles que és un desinformador nat. Doncs aquesta gent ha arribat molt i ha calat en certes xarxes com X, antiga Twitter, difonent i amplificant molt aquests missatges. I això fa que molta gent s'ho cregui. 

Quina és la història, de totes les que has explicat en el programa TardeAR de Telecinco, que més t'ha impactat?

Una de les històries que més m'ha impactat és la d'una dona de Picanya que es diu Carmen. La Carmen és una dona d'uns 70 anys que malgrat haver perdut la seva casa, malgrat haver patit un càncer amb metastasi, malgrat estar en tractament i la seva doctora haver-li dit que havia d'estar tranquila, l'endemà de la tragedia es va posar els guants i les botes i va començar a treure fang de casa seva. Si veiessis la vitalitat, l'energia i el discurs encoratjador que va fer en un minut en el nostre programa on ella va defensar no quedar-se a casa i sortir endavant, aquesta és la història és la que més m'ha arribat a mi. Però també a molta gent. És més, t'he de dir i no ho he dit mai, que segons em va traslladar el Cap de Comunicació de Casa Real, els reis van conèixer la història de la Carmen i van mostrar la seva admiració per la història de la Carmen.  

Una de les històries que has explicat en els darrers dies ha estat la de l'Isaac, un nen de 3 anys que ajudava a la seva familia. Com vas viure aquesta gravació?

És al·lucinant. La realitat dels nens també han canviat. D'estar jugant a casa seva, s'han vist que han perdut les seves joguines i es veuen al carrer amb els pares. Per a l'Isaac era com un joc, no és conscient de tot el que ha passat però d'alguna manera aquesta situació s'ha convertit en la realitat dels més petits. És surrealista i una llàstima que un nen de 3 anys la seva realitat actual sigui aquesta. 

Estàs seguint les mostres de solidaritat que s'han estat i s'estant fent a la teva ciutat, a Cerdanyola?

Si. A mi m'han escrit diverses persones de Cerdanyola que estaven organitzant enviaments per a les zones afectades del País Valencià. Em consta que hi hagut cerdanyolencs que s'han organitzat per enviar trailers amb material i no ha estat possible. És veritat que hi hagut restriccions i costava fer arribar logísticament vehicles amb ajudes. Com a cerdanyolenc, em sento orgullós d'aquesta solidaritat. 

Que necessiten ara els afectats per la Dana?

Ara mateix el que necessiten són electrodomèstics i ajudes per poder llogar un habitatge. En aquella zona, que està a 10 minuts de la ciutat de València, els lloguers oscil·len entre els 600 i 1000 euros. Uns preus que ara mateix molts no es poden permetre. Això és el que més trobo. Volen ajudes immediates per poder tornar a la normalitat. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.