40 anys de l'Institut de Microelectrònica: la llavor dels xips a Cerdanyola
El 1984 la UAB acollia el seu primer centre del CSIC i 40 anys després s'ha convertit en un centre de referència en el món de l'electrònica
El 24 de gener de 1985 s'aprovava la creació del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM), autoritzada pel ministre d'Educació i Ciència a proposta del president del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). El Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) era l'escollit com a l'espai per a ubicar-hi la seu del CNM a Barcelona i el 2 de febrer d'aquell any es publicava en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). El Pla del Govern consistia en una estratègia per a reforçar l’avanç de la microelectrònica a l'estat espanyol i promoure la recerca i desenvolupament a l’àrea.
Així començaven les activitats de recerca en disseny i fabricació de xips en unes instal·lacions provisionals de la sala blanca a la Facultat de Ciències de la UAB. Les obres de construcció de l’edifici definitiu de l’institut, al Campus de la UAB, acabarien el 1989 i les de la Sala Blanca de Micro i Nanofabricació el 1991. Amb una superfície inicial de 900 metres quadrats dedicats a la fabricació de dispositius semiconductors, la inversió per a posar-la en marxa va ser de gairebé 2.000 milions de pessetes.
Aquest espai es va convertir en una de les sales de recerca més flexibles d'Europa i, encara avui, és la més gran i equipada de les seves característiques a l'estat espanyol, gràcies a una ampliació realitzada en 2009. La Sala Blanca compta amb la distinció de Gran Instal·lació Científica (GIC) des dels anys noranta, la qual cosa actualment es coneix com a Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS), concedida pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
L'edifici de l'IMB a l'actualitat. FOTO: IMB
La Sala Blanca: un santuari de la tecnologia
La Sala Blanca de l'IMB és la joia de la corona de l'equipament. Podria descriure's com un santuari de la tecnologia. Allà dins l'aire és extremadament net. Fins i tot, "més net que l'aire que hi ha en un quiròfan", explica el director de l'IMB, Luís Fonseca. Per entrar-hi cal anar amb uns vestits especials per a no trencar la temperatura, la humitat i la pressió de l'interior.
La feina que es fa a dins és el més semblant que hi ha a un treball de joieria. Els dispositius molt petits, de la mida de la micra o del nanòmetre. "Perquè ens entenguem, un cabell humà fa 80 micres i nosaltres treballem amb coses mil vegades més petites que això", assegura Fonseca.
Sala Blanca de l'IMB. FOTO: IMB
Viatjar a l'espai o observar les cèl·lules del cervell
Aquests microxips d'una precisió extrema serveixen tant per a viatjar a l'espai, com per a introduir-se a les connexions neuronals del cervell i a l'interior de les cèl·lules. De fet, en els darrers anys, l'IMB ha aconseguit algunes fites tan remarcables com "la fabricació de nanoxips per a l'estudi de cèl·lules vives i de components adaptats a les condicions hostils de les missions a l'espai, com les que ara van cap a Mercuri i del Sol", assenyala el seu director.
"I tot això a Cerdanyola", exclama. "Hi ha un cert desconeixement del que es fa en ciència i tecnologia dins del municipi, però això és tecnologia i talent de Km. 0", afegeix. "Encara que potser no té molt ressò a Cerdanyola mateix, aquí es fan coses que tenen una rellevància mundial en el camp de l'electrònica, i no totes les ciutats poden dir que formen part d'això", reclama orgullós.
Luís Fonseca: "Hi ha un cert desconeixament del que es fa en ciència i tecnologia dins del municipi, però això és tecnoloigia i talent de Km. 0"
El futur i l'arribada d'Innofab
La recerca dels últims quaranta anys s’ha centrat en la microelectrònica, però també ha evolucionat cap a la nanotecnologia, la fotònica i la quàntica. L’IMB s'ha especialitzat, doncs, en el disseny i fabricació de tecnologies microelectròniques aplicades a camps com l’energia, el medi ambient, la salut i les fronteres de la física. "En 40 anys ha canviat molt la indústria de la microelectrònica", assenyala Fonseca.
Amb tot, l’IMB es proposa continuar creixent i ampliar la Sala Blanca dels 1.500 metres quadrats actuals fins als 2.000. "Ja tenim el permís de la UAB, però estem pendents de l'Ajuntament de Cerdanyola per a començar les obres", diu.
A més a més, l'arribada d'Innofab al Parc de l'Alba suposarà un pas de gegant pel sector i Cerdanyola comptarà amb tres instal·lacions de primer nivell (Sincrotró Alba, IMB i Innofab) a metres de distància. La futura planta de xips comptarà amb uns 200 treballadors i serà la primera infraestructura a l'estat espanyol d'aquestes característiques, donant servei a startups, empreses sense fàbriques pròpies o a centres de recerca.
La sala blanca d'Innofab tindrà una dimensió de 2.000 metres quadrats, amb la possibilitat d'ampliar-se en una segona fase, i serà la infraestructura científica de tercera generació més important del Mediterrani.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Veure Comentaris